Les Primeres societats agrícoles a l'àrea de Sant Andreu i la Sagrera (Barcelona) : una visió de conjunt / Sergio Arroyo Borraz, Estíbaliz Monguiló Cortés, Isabel Pereira Hernández, Anna Bach Gómez i Miquel Molist Montañà



En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 15 (2021) , p. 82-103 : il. (Notes i estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En els darrers anys, diferents intervencions arqueològiques preventives a l'àrea dels barris de Sant Andreu i la Sagrera de la ciutat de Barcelona han proporcionat restes d'ocupacions prehistòriques, en particular corresponen a les fases més antigues del període neolític. L'article que es presenta vol ser una contribució de síntesi sobre els assentaments localitzats, fent especial atenció a les troballes del neolític postcardial i mitjà. Amb aquesta voluntat, els treballs s'han centrat en la definició i determinació de les estructures recuperades, la realització d'una proposta de seqüenciació cronològica i un estat de la qüestió entorn el tipus d'ocupació de cada jaciment entre el 5500 i el 3500 cal BC.

La Vil·la del Pont del Treball Digne entre els segles IV i VI. Un indicador del canvis socioeconòmics a Barcino entre el baix imperi i la tardoantiguitat / Daniel Alcubierre Gómez, Jordi Ardiaca Rodríguez, Pere Lluís Artigues i Conesa i Antoni Rigo Jovells



En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 15 (2021) , p. 104-124 : il. (Notes i estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La vil·la del Pont del Treball Digne és la vil·la millor coneguda del territori de l'ager de Barcino. Malgrat no haver-se localitzat en la seva totalitat, els resultats de l'excavació han permès conèixer amb profunditat tant la pars urbana com la pars fructuaria. Des de la segona meitat del segle I aC és un nucli amb una economia basada en la viticultura, activitat que perdura fins a inicis del segle V. Aquest article se centra en dues fases concretes: les reformes efectuades a la vil·la a finals del segle IV, quan experimenta uns importants canvis lligats a la seva riquesa i a l'alt estatus del seu dominus, i la profunda transformació a partir de mitjans segle V fins a l'abandonament a la fi del segle VI. Aquestes dues fases es relacionen amb el que passa al mateix moment al nucli de Barcino.

Os i metall a la necròpolis islàmica del Born, estudi antropològic i actuacions de conservació-restauració / Núria Armentano Oller, Ignasi Galtés Vicente, Lídia Font Pagès, Anna Làzaro Lucas i Carme Miró i Alaix



En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 15 (2021) , p. 128-147 : il. (Notes i estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

A l'entorn d'El Born-CCM s'hi troba l'única necròpolis de ritual funerari islàmic coneguda a Barcelona. Aquesta maqbarah, posada a la llum en les excavacions de 1991, ubicada en una de les vies d'entrada a la ciutat, es trobava a la platja. Els enterraments estaven dipositats a les sorres, sempre en extensió, i en decúbit lateral dret, orientats oest-est, mirant cap al sud, cap a la Ka'ba de la Meca, tal com indiquen els cànons islàmics. Dins d'aquest conjunt destaca un enterrament singular, del què només se n'ha preservat la meitat inferior de l'esquelet, i que va ser enterrat amb unes subjeccions de ferro als turmells. En aquest article s'aborda l'estudi interdisciplinari d'aquestes restes, tant a nivell antropològic, com de conservació i restauració dels materials. Es planteja la hipòtesi, tant pel context històric, com per l'estudi antropològic, com pel tipus de subjeccions que duia, que es podria tractar d'un esclau de la Barcelona medieval.

Les Restes d'aus recuperades a la Casa Corrales (el Born). Reflexions al voltant del consum d'aviram a Barcelona entre els segles XIV i XVII / Lluís Lloveras Roca, Antoni Fernández Espinosa, Lluís Garcia Petit, Santiago Riera Mora, Carme Miró i Alaix i Jordi Nadal Lorenzo



En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 15 (2021) , p. 148-159 : il. (Notes i estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En aquest article es presenten els resultats de l'anàlisi de les restes d'aus recuperades a l'excavació de la Casa Corrales (El Born, Barri de la Ribera) durant la campanya de 2016. El material prové de les unitats estratigràfiques corresponents a les ocupacions baixmedievals i modernes, datades entre finals del segle XIV i inicis del segle XVIII. L'estudi demostra la certa importància dels recursos alimentaris procedents de les aus i com aquesta es va anar incrementant amb el pas del temps. L'espècie més abundant és Gallus gallus domesticus, que segurament es dedicava prioritàriament a la producció d'ous i que finalment era amortitzada per a la carn. La resta d'espècies, domèstiques o salvatges, són molt menys representades i en algunes casos podríem pensar en el seu aprofitament no només per carn sinó per a les plomes.

Aproximació als materials arqueològics de la fase final del Rec Comtal al seu pas per l'antic mercat del Born / Josefa Huertas Arroyo, Núria Miró i Alaix i Toni Fernández Espinosa
Huertas i Arroyo, Joséfa


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 15 (2021) , p. 160-191 : il. (Notes i estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La recerca a l'àrea arqueològica del Born ha confirmat la importància del Rec Comtal per entendre el funcionament d'aquesta part del barri de la Ribera. Les intervencions arqueològiques realitzades han aportat un gran volum de materials, incrementat gràcies al projecte de recerca ArqueoBorn d'El Born CCM. Un dels objectius del treball és contextualitzar el Rec dins d'aquesta part de la ciutat: la xarxa de sanejament, les cases que hi tenien accés directe i l'anàlisi dels materials, posant l'èmfasi en les continuïtats i discontinuïtats de les formes segons els moments d'ús, comparant-los amb els d'altres zones de l'àrea arqueològica del Born. L'estudi proporciona informació sobre la vida quotidiana i ajudarà a crear tipologies i afinar cronologies basant-nos en els contextos arqueològics, segellats el 1719.

La Darrera intervenció arqueològica al poblat Ibèric del Turó de la Rovira de Barcelona / Daniel Giner Iranzo
Giner Iranzo, Daniel


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 14 (2018) , p. 38-63 : il. (Notes i estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà, anglès i francès.

La intervenció arqueològica preventiva desenvolupada l'any 2015 al Turó de la Rovira de Barcelona, ha posat al descobert noves estructures corresponents al poblat ibèric que va ocupar el cim del turó, com ara el fossar del poblat, diverses sitges, retalts i espais d'habitació. Els materials recuperats resulten molt interessants pel seu volum i diversitat, amb un ampli ventall de ceràmica d'importació però també de ceràmica comuna ibèrica i elements metàl·lics com una espasa de ferro del tipus La Tène II. També s'han trobat restes humanes als rebliments d'algunes de les sitges, principalment del cap i la mandíbula, de les que algunes mostren clars signes de violència. La cronologia dels materials sembla indicar que el poblat va ser fundat cap a mitjans del segle III aC i abandonat a finals del mateix segle o principis del segle II aC.

El Enigma de C. Coelius y la primera muralla de Barcino / Alessandro Ravotto
Ravotto, Alessandro


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 14 (2018) , p. 64-76 : il. (Notes i estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resum en català, castellà, anglès i francès.

En aquest text es corregeix la procedència d'una de les més antigues inscripcions de Barcelona, que commemora la construcció de la muralla urbana per part del duumvir quinquennal Caius Coelius. Tradicionalment adscrita a una troballa a Montjuïc, i per tant considerada una peça que s'hauria quedat en el taller on va ser manufacturada, en reatitat la inscripció procedeix d'un solar del carrer d'Avinyó. A continuació, el document epigràfic es compara amb exemples anàlegs procedents del món romà i s'avalua La possibilitat que el recinte primigeni, a més de comptar amb les torres de flanquejo d'algunes portes, estigués dotat d'unes poques torres al llarg de la cortina. Finalment, es considera que la col·locació original de l'epígraf, possiblement, va anar en una de les portes urbanes, on millor hauria complert la seva funció commemorativa.

Análisis de los contextos cerámicos de la Antigüedad tardía de la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor (Barcelona) / Julia Beltrán de Heredia Bercero, Javier Aquilué Abadías
Beltrán de Heredia i Bercero, Julia


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 14 (2018) , p. 78-94 : il. (Notes i estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà, anglès i francès.

En el present treball s'anatitzen els contextos ceràmics de les excavacions realitzades al subsòl de l'actual basílica gòtica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Aquests contextos permeten datar les primeres construccions de la Barcino romana i datar en la primera meitat del segle VI l'edificació sobre elles del conjunt cristià tardoantic locatitzat en aquest sector de la ciutat visigoda.

El Taller de Pedralbes i els gresols ceràmics de la plaça del Rei per la fosa de plata. Evidènces ceràmiques de la Barcelona del segle VIII : arqueologia i arqueometria / Julia Beltrán de Heredia Bercero, Jaume Buxeda i Garrigós, Marisol Madrid i Fernández, Marta Valls Llorens



En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 14 (20187) , p. 96-121 : il. (Notes i estudis) 

El treball presenta l'estudi de diverses evidències de producció ceràmica a la Barcelona del segle VIII. D'un costat el taller de Predalbes i de l'altre un grup de recipients ceràmics que es van localitzar a les excavacions antigues de la plaça del Rei, al subsòl del Tinell, on se situen les residències del poder des del segle VI. Un estudi arqueològic i arqueomètric ha permès identificar els darrers recipients ceràmics com a gresols emprats durant el segle VIII i com a gresols ceràmics per fondre la plata, en el que seria una activitat argentera segurament vinculada al wali de la ciutat. El forn de Pedralbes no guardaria relació amb aquests gresols, però sí amb altres materiats apareguts a la ciutat en contextos contemporanis. En tot cas, la ceràmica produïda mostra una baixa estandardització i sembla correspondre a una producció poc centratitzada i dispersa.

El Treball de la seda a Barcelona entre els segles XV i XVII. Una aproximació des de l'arqueologia i la documentació escrita / Ivana Stojak Dimitrijevic, Mikel Soberón Rodríguez
Stojak Dimitrijevic, Ivana


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 14 (2018) , p. 122-137 : il. (Notes i estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà, anglès i francès.

L'article consisteix en una aproximació a la manufactura sedera a Barcelona entre els segles XV i XVII, a través de fonts arqueològiques i documentals, un tema ampli però escassament estudiat. El punt de partida de l'estudi va ser la identificació de peces que formaven part de torns per tòrcer seda en diverses intervencions arqueològiques a la ciutat. La localització d'aquests coixinets de vidre (les úniques restes materials dels torns ha permès ampliar els coneixements de la temàtica i ha aportat noves dades sobre la distribució geogràfica de la manufactura sedera. Per completar l'anàlisi de conjunt hem fet servir fonts documentals, principalment fogatjaments dels segles esmentats.

La Ceràmica "tipus Delft" (Holanda) al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes / Josep Cruells Castellet
Cruells Castellet, Josep


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 14 (2018) , p. 138-149 : il. (Notes i estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà, anglès i francès.

La ceràmica objecte d'estudi procedeix d'un conjunt tancat trobat en les excavacions arqueològiques dels anys 2010 i 2011, a l'edifici de l'antiga infermeria del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes (Barcelona). La cronologia original de les peces es situa entorn la segona meitat del segle XVIII, entre 1740 i 1800 aproximadament. Aplicant una metodologia exhaustiva es pretén, no només obtenir una descripció formal de les peces i definir la seva cronologia, sinó intentar investigar la importancia de les mateixes. Això permet aclarar una série de qüestions relacionades amb la seva procedència. Al mateix temps, obtenir una informació àmplia sobre les produccions importades del centre d'Europa durant els segles XVIII i XIX.

La Fàbrica de ceràmica ornamental d'Antoni Tarrés, segles XVIII-XIX / Jacinto Sánchez Gil de Montes, José M Gurt i Esparraguera
Sánchez Gil de Montes, Jacinto


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 14 (2018) , p. 150-165 : il. (Notes i estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà, anglès i francès.

La casa-fàbrica d'Antoni Tarrés és un dels pocs exemples de terrisseria que queda en el barri del Raval, que conserva gairebé tots ets etements del procés de fabricació de les peces ceràmiques, des de l'arribada al taller de l'argila. Les diferents excavacions dutes a terme entre els anys 2014 i 2017 han contribuït, d'una banda, a un millor coneixement de l'evotució de l'ocupació de l'espai on es va instal·lar el taller, i de l'altra, han aportat noves dades per poder establir la configuració arquitectònica general de la fàbrica i, per últim, han proporcionat nous elements per a la reconstrucció del catàleg de productes fabricats en aquesta, des d'elements ornamentals arquitectònics fins a productes propis del procés de fabricació.

La Bateria antiaèria i el barraquisme al Turó de la Rovira de Barcelona. Un cas d'arqueologia contemporània / Jordi Ramos Ruiz
Ramos i Ruiz, Jordi


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 14 (2018) , p. 166-180 : il. (Notes i estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà, anglès i francès.

En aquest article es presenten els resultats arqueològics realitzats des de 2006 al Turó de la Rovira de Barcelona, que culminà el cim com a espai patrimonial del Museu d'Història de Barcelona el 2015. S'explica la necessitat i els avantatges del tractament de l'arqueologia contemporània cap a vestigis del passat més recent, com és en aquest cas, la bateria antiaèria de la Guerra Civil espanyola i les traces de barraquisme que després de la guerra existiren i que perduren fins a les portes dels Jocs Olímpics de Barcelona el 1992. També, es mostra el tractament de microestudi de caire arqueològic, en el cas del pavelló d'oficials de la bateria antiaèria i es relata els testimonis contemporanis al cim del Turó de la Rovira.

L'Assentament de la plaça de la Gardunya a inicis del II mil·lenni: noves dades sobre les ocupacions de l'Edat del Bronze Inicial al pla de Barcelona / Albert Velasco Artigues, Noemí Terrats Jiménez, Anna Gómez Bach, Miquel Molist



En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 13 (2017) , p. 70-89 (Notes i estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà, anglès i francès.

Les excavacions preventives realitzades entre el 2011 i 2012 en la meitat nord de la plaça de la Gardunya han proporcionat, de nou, un ampli registre arqueològic d'època prehistòrica. Els treballs efectuats en una àrea de més de 950 m2 varen permetre documentar una dinàmica intensa de les ocupacions humanes en un ampli espai, fet que enriqueix de manera molt important el coneixement de les etapes de la prehistòria recent. En aquest article es revisa d'una part la cronologia de la sepultura del període neolític, i de l'altre les dades que corresponen a les ocupacions de l'època del bronze inicial. Es realitza una presentació general de les ocupacions amb una síntesi de les estructures d'hàbitat i d'enterrament, la seva articulació espacial i estratigràfica. Complementant aquestes dades s'analitzen els principals registres recuperats, principalment els materials ceràmics i la cronologia tan relativa com absoluta.

Nuevos datos sobre las pinturas del aula o sala de recepción del obispo del primer grupo episcopal de Barcelona, siglos V-VI / Carmen Guiral Pelegrín, Julia Beltrán de Heredia Bercero, Lídia Font Pagès
Guiral Pelegrín, Carmen


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 13 (2017) , p. 90-111 : il. (Notes i estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà, anglès i francès.

A les parets de l'aula s'han documentat tres fases pictòriques. Una primera fase, anterior al segle V, de la qual només queden fragments aïllats in situ i d'altres trobats sota el paviment, que corresponent a un edifici enderrocat per a construir la nova sala de recepció. A inicis del segle V es varen pintar les parets de l'aula amb un sistema decoratiu que consisteix en una successió de panys de paret decorats amb imitacions marmòries, envoltats per bandes amb altres tipus de marbres i per motllures pintades. Al segle VI, durant una reforma, es va refer una part de la decoració, amb una composició semblant, però la seva execució es diferent, tant en la representació dels marbres com en les dimensions. Aquest esquema decoratiu, característic de l'època tardana està present a les diferents estances dels complexos episcopals dels segles IV-VI.

Los Contactos comerciales en Barcelona a través de la cerámica : Oriente (Siria, Egipto e Irán) y el norte de África, siglos XIII-XV / Julia Beltrán de Heredia Bercero, Núria Miró i Alaix
Beltrán de Heredia i Bercero, Julia


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 13 (2017) , p. 112-135 : il. (Notes i estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà, anglès i francès.

El port de Barcelona ha estat, pel seu enclavament privilegiat, un punt de trobada de mercaders i mercaderies que arribaven a la ciutat. Les rutes comercials catalanes, recolzades pels diversos consolats que Barcelona tenia oberts per tota la Mediterrània als segles XIII-XIV, van motivar intensos contactes comercials amb Tunísia, Acre, Damasc, Rodes i Alexandria, el que va comportar la importació de ceràmiques d'aquestes àrees. Les nombroses excavacions arqueològiques realitzades a la ciutat en els últims anys, han posat al descobert un volum considerable de ceràmiques d'origen sirià/egipci, de l'Iran, així com altres que provenen dels tallers de Tunísia.

La Transformació del medi natural en el paisatge agrícola durant l'època antiga. L'exemple del jaciment de Foneria (Barcelona) / Alessandro Ravotto, Ferran Antolín i Tutusaus, Oriol López Bultó, [et al.]



En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 12 (2016) , p. 181-193 : il. (Notes i estudis) 
Bibliografia. Inclou: Annex 1. Estudi dendroarqueològic del pou de Foneria. Resums en català, castellà, anglès i francès.

Es presenten els resultats dels estudis multidisciplinaris duts a terme sobre les restes arqueològiques documentades en una excavació preventiva, efectuada l'any 2009 al municipi de Barcelona. La localització del jaciment, en un sector particularment significatiu per a l'estudi de la relació entre l'entorn natural i les activitats antròpiques, i la propensió del medi deltaic a la conservació de restes orgàniques van permetre un plantejament investigador força ampli. En vista de la interpretació de les restes arqueològiques, es ressegueix el naixement, l'evolució i el cessament de l'assentament humà en aquesta zona, des de l'època ibèrica fins a l'edat tardoantiga. A més, s'analitzen uns quants aspectes relacionats amb l'adaptació al medi natural i la seva transformació per a finalitats productives, amb particular atenció a les formes del territori, a la gestió hídrica, al comerç de productes pocs representats en els registres arqueològics i, finalment, als canvis en el paisatge vegetal derivats de les activitats agrícoles.

Una Necròpolis al costat de la via romana de la plaça del Pedró (Barcelona) / Esther Medina
Medina Guerrero, Esther


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 12 (2016) , p. 181-193 : il. (Notes i estudis) 
Bibliografia. Resums en català, castellà, anglès i francès.

En aquest article es presenten els resultats de la intervenció arqueològica duta a terme a la plaça del Pedró i entorns entre 2011 i 2012. Es posa l'accent en els vestigis corresponents a la necròpolis ubicada al camí de ponent a Barcino, datada entre els segles II i V dC. Destaquen els objectes que acompanyen la unitat funerària 2, constituïts per un ungüentari i part del calçat clavetejat de l'inhumat. Les restes arqueològiques assenyalen una escassa variació en el ritual funerari, tot i que sí que s'observen certes diferències en el tipus i l'orientació de les tombes. Aquest fet podria indicar desigualtats en l'ús d'alguns continents funeraris i la presència d'edificis que en condicionaven l'emplaçament.

Ceràmica de rebuig al carrer d'Avinyó. Un possible nou taller barceloní en el primer quart del segle XIII / Jordi Serra Molinos
Serra Molinos, Jordi


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 12 (2016) , p. 194-209 : il. (Notes i estudis) 
Bibliografia. Inclou annex fotogràfic. Resums en català, castellà, anglès i francès.

La intervenció arqueològica al carrer d'Avinyó, núm. 30, va permetre la documentació d'una important quantitat de material ceràmic corresponent al primer quart del segle XIII. Dins el conjunt destaquen les produccions de pisa arcaica i vaixella verda, acompanyades de ceràmiques comunes amb coberta vidriada monocroma, catúfols i una gran quantitat de fragments d'alfàbia. Aquesta troballa cal associar-la a l'abocament en un abocador del material defectuós rebutjat per un taller ceràmic, el qual podria localitzar-se als voltants de l'espai intervingut. L'abocador descrit es troba estratigràficament associat a un conjunt de retalls en argiles quaternàries i que podrien respondre a l'extracció de les argiles emprades per a les pastes ceràmiques produïdes al taller.

El Fenomen dels cellers subterranis d'època moderna a Barcelona. El cas únic de la fresquera del pont de Sant Adrià a Sant Andreu de Palomar / Sergio Arroyo
Arroyo Borraz, Sergio


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 12 (2016) , p. 210-223 : il. (Notes i estudis) 
Bibliografia. Resums en català, castellà, anglès i francès.

L'estudi dels cellers o fresqueres d'època moderna excavats al subsòl, també anomenats galeries subterrànies o hipogeus en la bibliografia, ha creat un intens debat els últims anys. En el present treball, centrat a la ciutat de Barcelona, presentem alguns casos inèdits descoberts els últims anys juntament amb casos coneguts d'antic. Entre tots destaca la fresquera localitzada sota el pont de Sant Adrià al districte de Sant Andreu durant les obres de construcció de la LAV, ja que es tracta del primer d'aquests elements que es troba completament construït i on s'ha constatat per primera vegada un ús per conservar aliments i begudes. L'objectiu d'aquest treball és aprofundir en alguns dels aspectes clau d'aquestes estructures, com la cronologia i la funcionalitat primària.